REFLEXIONS DE LA SEGONA SESSIÓ (23-3-2011)

COSES QUE M'HAN SORPRÈS

1. Les nostres pròpies creences de com educar fan que generem resistència al canvi. Jo mateix no n'era conscient fins que m'hi vàreu fer pensar en el curs.
2. Tampoc havia pensat mai en el monologi i el dialogi. De fet sempre he actuat creient que tinc en compte al receptor. Però probablement no sempre l'he tingut suficientment en compte. Pregunta: què significa tenir suficientment en compte al receptor? No ho sé.
3. He descobert, que en moltes ocasions les persones fem retòrica clàssica sense saber-ho. És a dir que estructurem el discurs en exordi, narració i epíleg sense coneixement conscient previ de la seva existència. Jo mateix he redactat textos o seguit algun tipus de discurs en ocasions amb aquesta estructura.
4. La triple apel·lació. Mai m'havia adonat que en el discurs sempre es pot apel·lar a tres coses: a la intel·ligència ("tu que ets persona intel·ligent prendràs la bona decisió"), al benefici ("si fas això tindràs aquest benefici") i al sentiment ("tu que ets bona persona segur que faràs això"). De fet són coses que en ocasions fem inconscientment i gràcies al Juli Palou les he redescobert perquè me les ha explicitat.

IDEA QUE VAIG TENIR

1. En el fons, la idea de produir canvis i anar revisant continuament l'acció i els resultats obtinguts basant-se en les tres fases del pensament actiu (prensament preactiu, pensament del disseny de l'acció i pensament post-actiu) em recorden moltíssim al mètode científic ( establiment d'hipòtesi de treball, disseny de l'acció o experiment, experimentació, anàlisi dels resultats i establiment d'un nou model). Em va recordar el mètode científic pel fet que permet anar canviant el model tantes vegades com faci falta de forma que els resultats teòrics previsibles s'ajustin a la realitat al màxim possible. L'anàlisi dels resultats dels alumnes en funció de les activitats realitzades i de la metodologia emprada sempre ens ha permès rectificar estratègies i tornar a comprovar si els resultats acadèmics milloren o no amb determinats mètodes i grups d'alumnes. 

PRIMERA SESSIÓ (19-3-2011)

ASPECTES A DESTACAR I REFLEXIONS DE LA PRIMERA SESSIÓ:

1. Per què m'estic formant en aquest curs? Per a ajudar a produïr canvis en les dinàmiques educatives del professorat de forma que millori l'actuació i els resultats amb l'alumnat. Aquest ha de ser realment l'objetiu: la millora dels aprenentatges educatius i acadèmics de l'alumnat. Si no, per què volem formar professors?
2. Que en el curs s'insistís en la dificultat de produïr canvis en la dinàmica de grups m'ha portat molts records. Records de situacions que ara analitzo en la distància relacionades amb la dinàmica del claustre de professors en els dos equips directius que vaig estar.
3. Em va agradar la humilitat del reconeixement de les dificultats extremes per canviar dinàmiques de grups de professors amb les anècdotes que va explicar la Neus Sanmartí. És a dir, cal assumir que hi ha situacions en les que pràcticament no es podrà actuar perquè en el grup no hi ha ningú "reconvertible" en un temps adequat, o si hi és, al curs següent aquelles persones ja no hi són.
4. La predisposició al canvi no funciona si no hi ha una estructura organitzativa que la recolzi. Conseqüentment, caldria que el decret de direcció dels centres establís com a condició a l'actuació de direcció la formació en dinàmiques de grup per a provocar els canvis positius sobre l'alumnat i professorat. Aquests canvis han d'anar lligats amb el projecte de direcció.
5. Els aspectes beneficiosos dels canvis no són sempre vistos per tots com a benefici. Sempre es podrà trobar professorat que raonin en sentit invers. 
6. Per a produïr un canvi real en el claustre amb resultats reals sobre l'alumnat cal la col·laboració de tothom. Només que hi hagi una persona que s'hi oposi i faci funcionar malament el sistema, el canvi o no tindrà lloc o durarà molt poc, esgotant-se poc a poc amb el temps.